L’home del sac

Actualment, per fer creure la mainadeta, els pares tenen tàctiques molt diferents de les que usàvem nosaltres –els i les que ja tenim una edat–, llavors empràvem aquella fórmula, una mena d’amenaça, dient-los que, si no es portaven bé, vindria l’home del sac. Que en el cas de parla castellana era allò de: “Que viene el coco.”

Els lectors es preguntaran a què ve això, a què treu cap. Bé! Es tracta de fer un símil del que estan practicant certs polítics, ara que s’acosten les eleccions, per atraure els vots d’aquella gent que té dubtes sobre qui votar. Una de les fórmules que utilitzen, per captar-los, és fer por amb tot allò que fa olor de català; dient-los que si els voten a ells no cauran a les mans d’aquells que volen trencar-ho tot. O sigui, seguint el símil, venen a dir-los: si no ens voteu a nosaltres, vindrà l’home del sac, en aquest cas allò que en diuen “el procés”, i ho passareu malament. Fins i tot, ho volen fer creure als que, vinguts d’altres llocs –fent més o menys temps que estan entre nosaltres–, se senten tan o més catalans que nosaltres mateixos; respectant que segueixin mantenint l’estima envers les seves arrels i tradicions, juntament amb les nostres.

Així doncs, deixem tranquil “home del sac” i tinguem clar que l’únic que val és que cadascú, amb sinceritat i honradesa, sigui ben lliure de votar, a consciència, per aquell o aquells –homes o dones– que els semblin els més justos i millors. És el nostre parer. I que “l’home del sac” ens perdoni.