L’antifranquisme és franquista

A l’Estat hispànic, l’antifranquisme, pel que fa als catalans, és franquista. “Antes roja que rota” = “Dejaríamos pasar a Franco si Cataluña...” La mateixa idea del 155 es manté ben viva en gairebé tot el món hereu de l’antifranquisme.

No he sentit mai a representants d’aquests “moviments d’esquerra” exigir als palestins que deixin de ser homòfobs o als tibetans que, per ser un estat, primer haurien de deixar de ser tan religiosos. En canvi, als catalans, només pel fet de voler ser independents, se’ns titlla de burgesos, nazis o populistes. A més a més, el nostre Parlament, tot i legislar en la línia progressista, social, ecologista..., que no pot executar en no ser un estat, sempre deixa indiferent a aquesta esquerra, que segueix atacant l’independentisme amb més mentides lerrouxistes. Qui pot ser d’esquerres i no defensar els drets universals? Qui pot ser demòcrata i no lluitar, de veritat, per l’autodeterminació?

Ara els catalans patim terrorisme d’estat, en canvi l’etnocidi continua com sempre. Tanmateix, hi ha tanta gent que no els molesta ni una cosa ni l’altra. Aquesta fredor sobre el nostre patiment només pot provenir d’una quantitat d’odi i ressentiment immens cap al nostre poble, la nostra llengua, els nostres drets i anhels. En som conscients, que aquest odi s’adoba des de fa segles? Som una nació que hauria de ser morta. Per què no som morts? Part de la resposta és a l’INH.