Opinió

Les sardanes del músic compositor Joaquim Hostench

Les sardanes del mestre Joaquim Hostench i Duñabeitia són molt estimades. Tenen una tonalitat melodiosa que provoca entusiasme i admiració, a l’ensems que palesen una sublim atracció col·lectiva entre els sardanistes. Són sardanes que contagien amb inaudita subtilesa. Moltes tenen una certa peculiaritat. S’hi percep l’encís del joliu art de la música, en atenció a la vila de l’Escala i la seva gent, a la sardana, a la família i amics, a les tan suculentes i exquisides anxoves... En són testimoni, entre altres: Que bonica és l’EscalaA l’Escala, anxoves i sardanes; Isidre i Mercè; Grans amics; Núria sardanista; Rosaura; Baula d’amistat; Sardanistes escalencs; Iaia; Plàcida vellesa...

He escoltat diverses vegades les quinze sardanes del mestre J. Hostench –enregistrades en un disquet CD compact-disc– i, a hores d’ara, em sento incapaç de poder afirmar quina és la més bonica perquè, per mi, totes són igual de boniques. La composició artística de l’esmentat mestre inclou un tan significatiu nombre de sardanes que esdevé prolífera. Mogut per una innata sensibilitat artística i una voluntat de ferro, és un músic compositor gairebé autodidacte. Ha escalat el mont musical amb constància i tenacitat. Aquest privilegi, que l’ha acompanyat sempre, posa de manifest el valor magistral de la seva obra. Tot i amb això, l’èxit assolit mai no l’ha dissuadit del tarannà senzill i bonhomiós que tant el caracteritza. Com tampoc no és partidari de divulgar els seus propis mèrits, tot i essent-li reconeguts en certes ocasions. 

L’Escala (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.