Final de Fires

El primer diumenge de novembre, el castell de focs artificials va posar el punt final a unes Fires amb un alta temperatura ambiental, barrejada d’una pluja menuda, com vergonyosa –ben diferent d’aquella que abans solia caure, per aquests dies, i que va donar lloc al poema, d’en Josep Maria de Sagarra–. Però, deixant a part el tema del temps, a l’ambient s’hi copsava una mena de sentiment, generalitzat, d’un cert desencís. Tal vegada provocat per una barreja motivada, en primer terme, pels fets ens està tocant viure a Catalunya i, en segon lloc, perquè, arran d’això, va comportar la supressió d’alguns dels actes programats i la deslocalització d’uns altres. Pel que fa a aquest canvis, han sigut molt criticats –en especial pel jovent– per la supressió de les “barraques” i dels consegüents concerts; però de retruc ho hem lamentat, també, la majoria de ciutadans, ja que en aglutinar al lloc on es feien les barraques les paradetes que s’instal·laven a la plaça Independència i les dels voltants dels jutjats, les hem trobat a faltar, perquè ens agradava fer-hi un tomb, feia festa; en canvi al lloc on es van situar enguany, quedaven molt separades i solitàries. Si no, que ho preguntin als botiguers. Bé, són tan sols uns aspectes, potser en trobaríem d’altres, però hem de pensar que, tot i que no ha resultat, tot plegat s’ha fet amb la millor intenció. Esperem que els focs d’artifici hagin esborrat tots els malentesos; ara cal esperar que el proper any tot vagi millor. És el nostre parer.