Aquest matí he anat a fer quatre compres a la Bisbal, i al passeig, al costat del Teatre Mundial, m’he trobat amb diversos grups d’estudiants d’institut. Quan he passat davant del primer m’ha sorprès sentir que parlaven entre ells en espanyol. He pensat que valdria la pena observar què feia la resta, i m’he trobat que només un grup, entre deu, enraonava en català. La meva primera reacció ha estat preguntar-me si aquests joves eren de l’extraradi de Barcelona. Per curiositat, he anat a parlar amb un dels mestres que els acompanyaven. M’ha dit que no, que eren de Palamós i de Figueres. Ara sí que sé que el català està en greu perill.