Tot esperant Godot

A la Sala Beckett de Barcelona s’està interpretant una versió en català de la magistral obra de teatre En attendant Godot, de Samuel Beckett, que, al meu entendre, s’ha titulat injustificadament: Esperant Godot. Una de les peculiaritats comunes al francès, l’occità i el català és l’ús de certes partícules avantposades al gerundi per emfasitzar la simultaneïtat de dues accions. En el cas d’aquesta peça teatral, l’autor l’hauria pogut titular perfectament i correctament Tout en attendant Godot. En català, la traducció correcta pot ser: Tot esperant Godot, Bo i esperant Godot o En esperant Godot, però mai Esperant Godot a seques, sense la partícula prèvia. I això no solament per qüestions sintàctiques, sinó també per fidelitat a l’esperit de l’obra de Beckett, que ens vol donar a entendre que és més important el que succeeix entre Vladimir i Estragó mentre esperen Godot que el fet d’esperar-lo. Els dos personatges, en plena crisi existencial –tot esperant qui els doni una alternativa al suïcidi–, destapen la capsa de Pandora d’on surten tots els mals i misèries del món, fins que, finalment, tan sols hi resta l’esperança.