Opinió

‘Justícia’ injusta?

Parlem de l’obra de teatre Justícia. Té un bon text, una millor interpretació i una excel·lent escenografia i direcció però... també té un missatge subliminal i explícit equivocat i injust. No és acceptable donar la imatge que tenim un país ple de corruptes i de polítics i jutges hipòcrites, o banalitzar i insistir en la buidor de paraules com ara pàtria, justícia i llibertat quan hi ha a la presó o a l’exili persones que hi són per haver lluitat per aquestes idees.

Ja sé que això és el que vol sentir la gent, que són tòpics que funcionen i que tothom admet acríticament; que tots estem d’acord que els jutges estan corromputs i són uns depravats i els polítics, uns aprofitats, i que això ven, però tant cert és això com que sempre que generalitzem ens equivoquem. I, que l’autor indueix a això, ho indica la pregunta que li va fer una periodista: “La hipocresia és un signe d’identitat català?” (Time Out, 584).

Més aviat sembla que l’autor s’ha equivocat de país. Al veí sí que hi ha corrupció política generalitzada, estesa, consubstancial, demostrable, condemnada i jutges que prevariquen a dojo i tots plegats tiren endavant, sense fer autocrítica i trepitjant sempre que calgui. I allí ens sembla un mal menor, mentre que aquí ens escandalitzem per uns “presumptes” falsejadors o per uns casos individualitzats d’escàndols, per altra banda sancionables sempre.

Vull dir que benvinguda sigui l’autocrítica però sense exagerar i sempre que no ens paralitzi o que no ens faci sentir incapaços de fer res. I encara menys que no generi malfiança respecte a les persones i institucions del nostre país.

En resum: bona l’obra, aneu-la a veure però no ens deixem enganyar pel missatge que traspua.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.