Residències d’avis

Sí que és cert que algunes famílies no tenen més remei que portar els seus avis a una residència, per exemple matrimonis en què els dos membres són força grans i un dels quals té demència o Alzheimer... i el que no pateix la malaltia és massa gran per poder cuidar l’altre, o bé també persones que viuen soles i que no tenen família.

Dit això, em pregunto, la resta de persones, que sí que tenen fills i nets, per què porten la gent gran a residències? Reflexió: Els pares, en el seu moment, vàrem poder cuidar els fills (1,2,3,4...), els avis i també anàvem a treballar fora de casa... Doncs bé, si ens vam poder organitzar, per què ara quan els pares són grans els fills no han de poder-se’n fer càrrec?

Potser que fem examen de consciència i ens replantegem si això és correcte.

Antigament corria una obra de teatre que crec que es deia El plat de fusta i feia recordar aquella dita de tal faràs tal trobaràs.

Aquí ho deixo.