Aquests dies de desconfinament pautat (en llibertat condicional i vigilada?) potser caldria redirigir la nostra mirada cap endins. A veure què hi veiem, què hi trobem. De segur que no hi percebrem cap virus, amb corona o sense, hi sigui o no. A tot estirar i en el pitjor dels casos, n’experimentarem els símptomes. Cap d’aquests de bon passar i els més greus probablement de molt patir i mal morir.

La nostra mirada interior podria menar al principi d’una nova forma de relacionar-nos i d’expressar els nostres desitjos i expectatives més genuïns, sans i desinteressats.

D’altra banda, potser també caldria tenir present que portar mascareta per no enxampar el SARS- CoV-2 ni encomanar-lo a ningú (en el supòsit que en fóssim asimptomàtics vehicles de transmissió), no ens pot fer perdre de vista que on es deixa veure més clarament el rostre ètic de cadascú és en l’alteritat. A saber: l’ésser en l’altre... sense por. La qual cosa, mentre visquem enmig d’aquesta pesta vírica, no tenim més opció que fer-ho mantenint un responsable i cívic distanciament social, que no afectiu. Per pur respecte mutu. I independentment del que diguin les autoritats mal anomenades competents.