Drames

Habitualment mirem TV3 complaguts. Ara han començat a emetre la sèrie Drama i la dona i jo l’hem mirat. TV3 ens parla amb la nostra llengua, d’una manera senzilla i acurada, amb cert ordre que fa bo d’escoltar, no ens renya ni ens atabala, i si inclou el castellà –com en aquesta darrera producció– doncs s’escolta el castellà, per una raó ben planera: la dona i jo no som bilingües però coneixem, parlem i escrivim, sense esforç, la llengua castellana. Val a dir que, havent-la vist, només se’ns va ocórrer fer-nos una pregunta: “Això que hem vist és una guarrada (la paraula és castellana, però és la que tinc a punt), oi?” L’endemà, veient la polèmica aixecada al seu entorn, m’adono que aquest qualificatiu, privat, és intranscendent. El tema és un altre: si TV3 ha d’incloure el castellà perquè “tots els catalans” la puguin seguir sense sentir-se ofesos. La sèrie no té sexe, ni es parla d’embarassos de possibles pares múltiples, ni de borratxeres, ni de menjar-se una polla (textual), ni de fer-ho evident en una altra escena, ni de dibuixar una joventut... esperançada? Res d’això, tot va de llengua i d’imposició de poder, tot va de diners, tot va de política. Ser groller amb la paraula i obscè amb les imatges no és “trencador” ni et fa atrevit, ans al contrari, és antic, és com aquell que, provocador, ensenya el cul, però la veritat és que no té nassos per donar la cara.