A mi, que la propaganda institucional ens tracti com a éssers futurs (és a dir, encara no existents) em molesta profundament, perquè sento que se’ns nega allò que som. Cadascú és un ésser, i un ésser només ho és ara, en present. Els records són fets passats i el futur són projeccions que cadascú fa per imaginar una vida millor, la qual cosa és una fugida endavant de la realitat present. Només ara, en aquest moment, podem sentir-nos fora de tota projecció imaginativa. I aquest ara ho és sempre. No ens adonem que allò més gran i esplèndid que hi ha en nosaltres és aquí, ara, a l’abast immediat. Si volem viure la felicitat hem de deixar de postergar-nos en futurs il·lusoris.