No hi ha injustícia més gran a la terra que el menyspreu que pateixen les dones. Les úniques que aportem vida en un món que, en ocasions, ens escapça la nostra sense contemplacions. La lluita constant per fer-nos valdre ja fa massa temps que dura, en un entorn bastant masclista que no madura.

Lluitem per sobreviure en una societat que ens humilia i que anul·la indecentment els nostres drets. Resulta bastant decebedor que entre països discrepants en ideologies sigui el seu comú denominador l’anul·lació contínua envers el nostre menyspreat gènere.

No som objectes de decoració ni medalles de commemoració, som persones a qui no manca ni el sentiment ni l’emoció. Lluitadores en un món d’homes on ens inquieta el patriarcat interpel·lat i l’abús de poder que ataca sense pudor la nostra sexualitat.

No aturarem aquesta lluita fins que aconseguim ser lliures.