Soc una mare i mestra de l’escola Quermany de Pals, avui ha estat l’últim dia de curs i el fi de l’etapa de primària d’en Guillem, el meu fill. Escric aquestes ratlles mirant enrere i recordant tot el que hem viscut durant aquests nou cursos.

Ben cert és que el temps passa massa ràpid, que apostes per una escola i vas veient que aquell nen petit s’està fent una personeta i tot el que passa al seu voltant té un pes considerable en el seu creixement. És per això que vull agrair tot l’acompanyament que heu fet a en Guillem… Puc dir que ha estat envoltat, igual que la resta dels seus companys, per grans professionals que fan una gran feina, amb ganes de fer-ho bé i posant-hi (a part de les hores que siguin necessàries) grans dosis de bona voluntat i d’humanitat, buscant sempre com arribar a tots i cadascun dels nens i nenes de l’escola, comprendre’ls i fer-los créixer com a persones.

Estem molt orgullosos com a pares de totes i cadascuna de les persones que han acompanyat en Guillem, s’emporta de per vida un munt de lliçons apreses i que no tenen res a veure amb lletres ni números.

Heu modelat la base primordial de tot plegat i que és (perquè ho visc en primera persona) el tarannà de l’escola Quermany…, perquè es pot fer millor o pitjor, però a en Guillem una cosa li ha quedat clara: tot es fa des del cor, i això avui dia no té preu.

Així doncs, moltíssimes gràcies a tots i cadascun/a de vosaltres, segur que més d’un dia necessitarà treure el nas per l’escola per continuar aquest vincle, tan màgic, tan únic i tan especial que heu creat.