La primera gran riuada ben documentada de Catalunya es produí entre el 30 d’agost i el 13 de setembre de l’any 878, a la vall de la Tet, a l’Alt Conflent, regnant Lluís II el Tartamut i essent Miró I comte de Conflent i Cerdanya. Els pobles d’Estoer i Clerà, en estar situats en llocs elevats, no patiren les conseqüències devastadores de la terrible riuada. En canvi, el monestir benedictí d’Eixalada, bastit el 840 als baixos del congost, fou destruït totalment i arrossegat per la fúria de l’aigua.

El monjo Protasi va construir un nou monestir quinze quilòmetres més amunt, a Cuixà, en un indret més segur i no inundable. Davant la perspectiva de futur immediat que la natura desfermada ens presenta, potser seria bo recuperar el bon criteri dels nostres avantpassats, que sabien molt bé que el riu no perdona.