Opinió

El mestre Pau Casals

Es va celebrar el 50è aniversari del discurs que el mestre Pau Casals va pronunciar a l’ONU amb motiu de rebre la Medalla de la Pau, una demostració de la seva qualitat humana, un savi, un mestre de la música que sempre va ajudar els més desafortunats de la societat, que sempre es va preocupar per ajudar la gent més feble. Els seus principis i la seva integritat moral el van obligar a exiliar-se per evitar conviure amb la dictadura. “I am catalan.” Catalunya va tenir Parlament molt abans que Anglaterra. Els catalans sempre hem estat gent de pau. El discurs del mestre Casals va emocionar tots els representants presents a la cerimònia (24 d’octubre de 1971) i d’una manera molt especial el secretari general de l’ONU, U Thant, que, emocionat, va mostrar afecte i admiració al músic català. Fa uns quatre anys vaig visitar la seva casa museu, a Sant Salvador (el Vendrell), i hi vaig tornar un altre cop després, perquè la humanitat i bonhomia del mestre em va captivar. Dins la casa hi ha el teatre, la sala menjador, on la taula és plena de cartes de persones amb qui va tenir relació. La casa frega la mar Mediterrània; la sorra irromp en el seu contorn, un indret molt especial on Pau Casals desitjava peace, peace, peace.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.