Amb la pandèmia que estem passant hem constatat el servei incalculable que rebem per part dels metges; ja ho sabíem de sempre, però des de fa uns dos anys ha quedat palès: metges que investiguin, metges que atenguin amb cura els malalts, a més de receptar, i tant de bo poguéssim referir-nos, actualment, als metges de família.

I resulta, segons les estadístiques, que aquest col·lectiu, d’aquí a pocs anys quedarà molt minvat en nombre (un bon tant per cent s’haurà jubilat): deduïm de les dades que és urgent que sorgeixin molts joves amb vocació per a la medicina que emplenin les aules per seguir aquesta carrera.

És bo de fer notar que, donades les circumstàncies (a més de la pandèmia s’hi pot afegir l’estrès, la incertesa de no trobar un lloc de treball digne, la incertesa que provoca el terrorisme, l’energia atòmica, l’allau de whatsapps, etc.) faran molta falta els metges psiquiatres per ajudar les persones a trobar el seu equilibri mental i emocional.

Per això voldria animar els joves que em llegeixin a triar, en el moment oportú, la carrera de medicina i l’especialitat de psiquiatria. I animar també els responsables públics que les visites als psiquiatres entrin per la Seguretat Social, perquè no tothom pot pagar un psiquiatre privat.

Anys a venir, i ens convé preveure-ho des d’ara, la societat necessitarà molts metges, i d’una manera especial psiquiatres humanistes que puguin dedicar força temps als individus que recorrin a la seva consulta.

Si no ho preveiem i no hi posem remei, anem cap a una societat, en conjunt, ben malalta.