L’alcalde i el capellà de Bescanó

Al meu poble de Bescanó, des de l’arribada de l’últim capellà hi estan passant coses increïbles. Ara resulta de després de les meves denúncies de robatoris per part d’aquest “mossèn”, va trobar fa pocs dies, segons diu ell, una de les portes d’entrada a l’església de l’Assumpta forçada i oberta. Quina casualitat! Aquests dies que jo l’acuso de lladre, es troba una porta rebentada. Amb seixanta anys de vida d’aquest edifici, mai hi havia passat res, ara sí. Aquell individu que el “mossèn” va portar als jutjats, ja no el podrà acusar més. Ara els lladregots seran uns altres. Aquest “mossèn” en comptes d’avisar els Mossos, no se li va ocórrer res més que trucar a l’alcalde i a un altre exalcalde (el seu protector) perquè en fossin testimonis. Per què hi va anar l’alcalde? Acudeix sempre a tots els robatoris del poble? Només hi va anar a fer el ridícul més espantós, manipulat per un capellà que té molt temps per rumiar quina en farà. Per casualitats de la vida, un dia vaig dinar a Lloret, en una taula que hi havia el Xavier Cugat. A l’acabar ens va fer una llarga exposició de les seves aventures americanes. Ens deia que sempre li havia fet por anar a actuar amb la seva orquestra al casino que Al Capone tenia a Las Vegas. Sobretot quan a l’acabar l’actuació el famós gàngster es posava sempre al seu costat a l’hora del sopar. Senyor alcalde, en aquest any i mig que li queda, no faci més el passerell, i no s’apropi a segons quina gent, que, com deia el Cugui, sempre en sortirà escaldat.