Els de Der Tagesspiegel, amb relació a l’Os d’Or per a Alcarràs, diuen el següent: “Espanya s’apropia dels èxits dels catalans”, després que Sánchez la titllés d’“espanyola” sense esmentar-ne l’autoria catalana. Afegeixen: “Espanya fa molt temps que s’apropia dels èxits dels catalans per anul·lar i assimilar la comunitat.” Però fa segles que es repeteix; ja des de la descoberta de les Índies esborrant tot rastre del protagonisme català, passant per l’apropiació de mèrits esportius, científics (com Madariaga contra el Nobel al Dr. Trueta), etc. Ara mateix, amb la pel·lícula Uncharged, on, en un rètol de BCN, amb només l’ensenya espanyola, se sent de fons una peça de flamenc. Al guionista Judkins el devia aconsellar el coprotagonista Banderas, conegut per la seva empatia amb Catalunya. No surt, tampoc, que la volta de Magallanes es va organitzar a Barcelona (Epístoles, d’Anghiera) ni que el basc Elkano en realitat signava “Del Canós”. Tant lleidatà com Agramunt i Joan Pons (Terranova i Florida).