Fa uns dies vaig llegir aquesta notícia: “Mor una parella asfixiada mentre s’escalfava en una barraca a Montcada i Reixac.” I alguns periodistes hi afegien: “Han mort de misèria.” A mi aquesta notícia em va impactar, especialment veient les imatges de l’indret on van passar els fets: era un lloc de misèria. Es fa estrany que al nostre país hi hagi gent que visqui en aquestes condicions insalubres i perilloses, que en aquest cas els ha provocat la mort. I les notícies continuen: emigrants ofegats a la Mediterrània o trobats morts en pasteres a la deriva, o els dinou migrants que van morir congelats a Turquia tot acusant Grècia d’haver-los expulsat sense roba ni sabates... No puc imaginar el dolor, la desesperació i tot el sofriment que hauran patit abans de perdre la vida. Es moren de pura misèria: morir de misèria vol dir també morir de gana, de set, de fred i de manca del més necessari... I les autoritats sembla que no fan res o quasi res. Sort de les ONG i d’altres que fins i tot hi deixen la vida. I en aquests moments, en la crisi d’Ucraïna, veiem l’armament i les tropes desplegades dels dos blocs. Tot pel negoci de fer i vendre armes que enriqueixen uns pocs deixant al seu pas un rastre de mort i de misèria. És vergonyós que et parlin de milers de persones que moren de misèria mentre molts governants es folren de diners amb total indiferència.