Obrir l’aixeta

Obrim l’aixeta i ja tenim aigua, tan sols amb aquest petit moviment. No ens parem a pensar què passaria si un dia, en obrir l’aixeta, no obtinguéssim res. No ens adonem que estem en una situació de greu sequera, amb les conseqüències adherides a aquesta situació. Tan sols si llegim una notícia on ens informen d’un municipi català on ja han hagut de restringir l’accés a l’aigua dels ciutadans, només en aquell moment pensem que la “cosa està malament”, però arribem a casa, obrim l’aixeta i oblidem. Podria arribar el dia que ens toqui a nosaltres patir restriccions d’aigua, i serà llavors quan recordarem com l’hem malbaratat fins ara, quan pensarem que era cert que la cosa estava malament, quan ens adonarem que no és una cosa que els passa als altres i que nosaltres estem fora de perill. Que trist que hàgim d’aprendre a la força. L’aigua és un recurs necessari per a la vida, donem-li la importància i la cura necessària perquè puguem continuar obrint l’aixeta.