Fa uns mil anys la població del planeta era de 300 milions d’habitants, és a dir, unes 33 ciutats de Londres. Les primeres monedes encunyades ja havien aparegut a Grècia 350 anys enrere (a principis del s. VII), i unes dècades després, apareixien les primeres monedes al Japó i Anglaterra. Aquestes monedes, avalades pels governs, van servir per millorar l’intercanvi de productes, basat fins aleshores en el bescanvi. Avui dia, ja voregem els 8.000 milions d’habitants, i hauríem de considerar dos aspectes importants. Primer: amb el pas del temps, hem aconseguit assolir un món ple i tecnològicament desenvolupat. Segon: seria absurd utilitzar ara el bescanvi o els diners. No obstant això, encara els seguim usant. M’imagino un futur format per pobles i ciutats, basat en la lliure cooperació, on les naus industrials siguin horts de verdures, tallers mecànics, de costura o fusteries, on els carrers estiguin ocupats per la canalla, jugant mentre esperen a descobrir la seva veritable vocació. Anem cap allà!