Si em veiés obligat a puntuar els presidents de Catalunya des de la implantació d’aquesta democràcia de fireta el més mal valorat i considerat seria el president Aragonès. Moltes són les raons per merèixer aquesta puntuació, fidel reflex d’unes polítiques allunyades dels interessos de Catalunya. El president Quim Torra el va patir lacerant els seus sentiments i estima vers Catalunya. Mentir no sols és no dir la veritat, sinó silencis punyents sabent que estàs malvenent una falsa imatge. Ara com a president està fent exactament el mateix amb el país amb excuses de mal perdedor. La manifestació de l’Onze de Setembre alguna institució l’havia d’organitzar i, com any rere any, l’ANC amb el suport d’altres entitats ho ha fet. Si algú va en contra dels partits és Esquerra per por a una rebregada i una xiuladissa rècord. La puntuació d’acord amb els seus mèrits és la següent: Pujol un deu, Maragall un vuit, Mas un deu, Montilla un zero com Zapatero, Torra un nou i Aragonès de moment en la línia de Montilla. L’Esquerra dels meus avantpassats va morir el dia que ens va deixar l’Heribert Barrera. Els ocupes han aconseguit el poder gràcies al tàndem Bel-Chacón que els van aplanar el camí.