El poble parla

L’11 de setembre a Catalunya. El dia en què es commemora la guerra de Successió, esdevinguda el 1714. La caiguda de Barcelona es va produir després d’un llarg any de setge. La ciutat i la població civil van sofrir les conseqüències d’un acarnissat atac. Visitant les restes arqueològiques del barri de la Ribera, es pot arribar a sentir el que degué significar aquella perduda i la consegüent repressió que van sofrir els barcelonins. Més de tres-cents anys després continua aflorant el sentiment de falta de llibertat. Ho evidencien els milers de persones que es manifesten any rere any demanant la independència de Catalunya. Un territori al qual li han coartat drets. Una llengua no s’ha de menysprear, tampoc la identitat d’un poble. No s’ha de permetre a cap estat que aixafi de forma tan dramàtica l’anhel de llibertat. Diverses veus s’alcen cap a Europa demanant la mateixa comprensió i atenció que han tingut altres països. Mentre Escòcia prepara un nou referèndum d’autodeterminació, als catalans ens continuen negant aquest dret i ens castiguen i criminalitzen per desitjar-ho i voler portar-lo a la pràctica. La Unió Europea va perdre credibilitat, pel que fa a bases democràtiques, en el mateix moment en què va mirar cap a un altre costat quan l’Estat espanyol va ordenar massacrar un poble que volia acudir a les urnes i va empresonar polítics, activistes socials i manifestants. La Diada de Catalunya és més que un acte festiu, més que una reivindicació, molt més que un memorial: és el clam d’un poble que vol deixar-se anar de les cadenes de la repressió.