Promeses incomplides

De bell antuvi, aprofitant l’oportunitat que em brinda el diari El Punt Avui, faig arribar una mereixedora felicitació al senyor Josep Culubret pel seu article “Impost de successions a Catalunya” publicat el passat divendres, dia 21 d’octubre, a l’apartat El Lector Escriu.

Senyor Culubret, vull manifestar-li que comparteixo àmpliament la seva opinió quan esmena que l’impost de successions a Catalunya és exagerat. Pensi que aquest tema tan polèmic jo ja l’havia fet públic, com vostè, en el mateix apartat amb l’article “Impost desorbitat”. Era l’any 2009 quan, en el debat de política general, es parlà de modificar l’impost de successions i donacions preveient que entraria en vigor en el decurs de l’any 2010. Però la modificació no va ser, dissortadament, la que tothom desitjava, ja que l’any 2020 la Generalitat va aprovar la puja de l’impost. Aleshores vaig tornar a insistir en l’assumpte a El Lector Escriu. Afirmo que l’impost a Catalunya és un dels més cars de l’Estat espanyol, i queda en segon lloc en l’àmbit europeu. I ara, per enèsima vegada, faig la següent reflexió: s’acosten les eleccions i les promeses proliferen, es desborden. Però, quan els qui esdevenen amos i senyors de la poltrona del poder deixen de banda les promeses com si un encanteri els hagués dissipat, tots els qui esperaven un resultat satisfactori experimenten la més pregona de les frustracions. És una determinació injusta amb total absència d’ètica.