El lector endevinarà que es tracta d’una paròdia del final de l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà, quan Manelic crida: “Hem mort el llop!” I el lector endevinarà també de què va la paròdia. No sé quants lectors hauran llegit L’origen de les espècies, de Charles Darwin. L’autor, segons el que he llegit, parla de “selecció” molt més que no pas d’“evolució” com molts creuen. I de dues seleccions. L’una, d’artificial, obrada per l’home mitjançant l’aparellament d’aquells que poden ser més útils a l’espècie humana, com ara gossos, gats, cavalls, xais, ovelles, coloms, etc., i això explica la diversitat de races que distingeixen aquests animals; i una altra de “natural”, que ell situa abans d’aparèixer l’home, i que explica que només hagin sobreviscut aquelles espècies que han pogut adaptar-se a les variacions del medi ambient. Altrament dit, la tan anomenada i defensada biodiversitat ha estat víctima (si fem cas de Darwin) de la pròpia naturalesa molt abans que de l’home. I, si ens fixem en el motiu de la “selecció artificial”, hi trobem també “utilitat per a l’espècie humana”. La meva pregunta seria aquesta. El professor Darwin, tot i la seva indiscutible afecció vers els animals (i també les plantes), seria partidari de reintroduir espècies perilloses ja extingides? És evident que no ho sabrem mai. Però sí que podem endevinar que el nostre Àngel Guimerà no seria pas partidari de “ressuscitar” el llop.