Opinió

Rock català dels 70 oblidat

El que es va batejar com a Ona Laietana, rock dels setanta, música progressiva o altres denominacions, que es refereixen al fenomen musical que va néixer a Catalunya els últims anys del franquisme, té una mancança que ni l’administració de la Generalitat no ha esmenat. I és que, a part dels cantants i grups més coneguts, dels altres que van ser integrats en aquest moviment, pràcticament no se n’ha editat cap disc ni s’han divulgat. Jordi Sierra i Fabra, entre d’altres, en el seu llibre Història i poder del rock català, els va descriure en el seu context. Però falta poder escoltar-los. I aquí hi ha d’intervenir la Generalitat. No es tracta de tenir tal música en els arxius històrics o fonogràfics per a consulta d’estudiosos, cal editar-los per a coneixement i gaudi de tothom. No oblidem que es tracta d’un gènere atrevit i trencador que avui encara sona bé i que plasma l’esperit inquiet d’aleshores. Estem parlant, entre d’altres, d’Agua de Regaliz, Atila, Baf, Bueyes Madereros, Canaletas, Carretera i Manta, Crac, Estratagema, Fusioon, Mi Generación, Slo Blo i Vértice. Cal editar-los i fer-los conèixer. Si no es fa, l’oblit hi planarà per sempre més.

Sabadell (Vallès Occidental)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.