Concha Ibáñez

Parlar de Concha Ibáñez és parlar d’amistat i afecte infinit. Ella és una de les grans dames de l’art català de bona part del segle XX sens dubte. Admiro el seu compromís amb l’art i les persones. Des de mitjan anys setanta i fins que la pandèmia ho va impedir, ens vam anar veient sovint. Anteriorment, no hi havia inauguració en què no estiguéssim, ja fos de l’un o l’altra. Vàrem també compartir-ne unes quantes. De la seva mà i la seva paraula, sempre vaig rebre el suport. Compartírem viatges i llargues converses sobre l’art i la vida. La seva orientació per ajudar-me a entrar en aquest món fou decisiva. L’any 2014 vàrem muntar-li, al Centre d’Art Can Castells de Sant Boi, la que potser va ser la primera retrospectiva important que se li ha fet. Com a artista de personalitat pròpia, lluny de modismes, coherent amb si mateixa, treballant en l’art i com a persona sense fronteres. Trobades a la seva casa estudi amb artistes com ara Pere Díez Gil i amb l’escriptor i amic Paco Candel, a part de moltes altres persones, era un goig. No tinc espai aquí per explicar tants moments viscuts. Ens ha deixat aquest 22 de desembre del 2022. Em queda un buit emocional i el seu record m’acompanyarà per sempre. Gràcies, Concha.