Llibertat de reacció

És veritat, senyor Toni Brosa (14/04/2023), que els catalans hem d’anar de puntetes a l’Estat espanyol perquè sempre estan a l’aguait de quina en fem per poder retreure’ns-ho. Però, tal com faríem amb un pis acabat de fregar, no hi perdrem res si procurem no embrutar-lo amb les nostres “puntetes”. Vostè parla de llibertat d’expressió i ara li posaré un exemple. Imagini’s que les nostres autoritats, des del rei i el cap de govern de l’Estat fins als presidents autonòmics i municipals, acabessin els seus discursos públics amb la salutació “Déu us beneeixi”, tal com fan als Estats Units amb el seu “God bless you”, des del president fins als alcaldes. Sospito que no trigaríem ni un minut a titllar-los d’ultradretans, feixistes i no respectuosos amb els qui no creuen. I és que quan parlem de llibertat d’expressió, penso que patim d’una certa parcialitat que precisament no la fa del tot creïble. Encara que no ens agradin, les reaccions també formen part d’aquesta llibertat. I, com a mínim, cal preveure-les.