Ada Colau ‘versus’ Ildefons Cerdà

Voldria opinar sobre el tema de les superilles, que no deixen de ser un atemptat contra l’Eixample (la magna obra de la retícula de l’Eixample, reconeguda per urbanistes de tot el món) que l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà deixà a la ciutat de Barcelona. Com s’ha atrevit el consistori presidit per Ada Colau (alcaldessa amb els vots de l’ultradretà Manuel Valls, tot i que ella, durant una entrevista a Catalunya Ràdio, va mentir quan va assegurar a Mònica Terribas que mai faria servir la notorietat aconseguida amb la PAH (Plataforma dels Afectats per la Hipoteca) per a fer el salt a la política), deia, com s’ha atrevit a atemptar de forma unilateral, i fins i tot diria que amb un elevat component de populisme, inadmissible, i modificar una de les principals bondats que la dita estructura en quadrícula aporta a la mobilitat de la ciutat, traient trànsit rodat dels carrers afectats per a abocar-lo als altres carrers de forma absurda, donat que ocasiona taps circulatoris i un excés de contaminació ambiental (soroll, fums, temps perdut, estrès, etc.). Hi ha altres maneres de pacificar la vida ciutadana, com per exemple estendre a tota la ciutat la utilització de l’interior de les illes, dotant-les de parcs i altres serveis. Tot i l’elevat cost que representaria fer marxa enrere a aquest atemptat que comento, donaria el meu vot a la candidatura que es comprometés a fer les obres de restitució.