Clínica Eduardo Anitua de Vitòria

Vaig anar a la dentista que em porta de tota la vida, i em va dir: “Necessites tres implants, un pont... Jo no m’atreveixo a fer-ho, no tinc garanties que et quedi bé. Mira, et recomanaré dos llocs i tu tries.” Vaig triar la clínica Eduardo Anitua de Vitòria. Dit i fet, em varen citar per als dies 24, 25 i 26 d’abril. Hi havia mala combinació d’avions, vaig anar amb un Alvia de Renfe. Arribo i era el dia que l’emèrit estava allà. Enrenou gros a la porta, micròfons, càmeres, periodistes... Em fan la revisió prèvia, he d’emplenar molts papers i em diuen que m’esperen l’endemà, dia 25, al matí en dejú. D’acord. Arribo i m’estiren, jo agafat fort a la cadira, i un xicot em diu: “Ahora le vamos a servir un cóctel de bienvenida.” Jo penso: “En dejú i un còctel...?” El còctel era aigua, got de plàstic amb tres pastilles (paracetamol i dues més). “Le vamos a dormir parcialmente.” Jo dic: “Sí, sí”, i no em vaig assabentar de res més. Al cap de dues hores em diuen: ja està. La feina grossa feta. Només han fet falta dos implants i una peça en forma de tres dents..., fantàstic. Treballen a la clínica unes 45 persones molt professionals, en unes instal·lacions àmplies i modernes. El dia 26 m’ho posen definitivament. Perfecte, cap problema i cap mal. Factura global: 3.815 euros. No gaire diferent del que m’hauria costat a Girona. Cal agrair l’honradesa de la doctora de Girona quan va dir que no m’ho podia fer. Ho escric per si algú es troba en la meva mateixa situació. D’entrada pot semblar un enrenou, lluny, car... Però estic encantat de la gran professionalitat d’aquesta gent, un gran equip. No vaig patir ni un minut. Això i la feina ben feta no té preu.