La qüestió fiscal en època electoral

No és cap secret que l’Estat espanyol s’ha convertit en un territori fiscalment heterogeni on podem trobar autèntics paradisos fiscals (Comunitat de Madrid, País Basc, Navarra) al costat de veritables inferns fiscals (com en el cas de Catalunya). Estic convençut que, ara que la qüestió nacional ha quedat diluïda per la divisió entre els partits del llaç groc, la qüestió fiscal –que ens toca la butxaca– tindrà un protagonisme absolut, fet que pot esdevenir un veritable maldecap per als partits nacionalistes si no opten per equiparar en els seus programes electorals la pressió fiscal del Principat amb la d’altres territoris ibèrics amb fiscalitats més raonables allunyades de la confiscatorietat. L’escalada fiscal que hem patit els catalans, i que clarament ens discrimina envers d’altres territoris, es pot explicar en part pel dèficit fiscal, però potser cal començar a buscar culpes també a casa, on la mala gestió dels recursos, el malbaratament i el sobredimensionament de certes administracions tenen gran part d’questa culpa. Soc del parer que si des del nacionalisme no s’aborda seriosament l’anterior qüestió, una fuga de vots cap a opcions fiscalment més raonables serà més que inevitable. Fixem-nos que el Sr. Feijóo, en una recent visita a Catalunya, ha tocat precisament el moll de l’os.