Ara s’adonen que els ciclistes estan malmetent el massís de les Gavarres, passant per on no ho han de fer i obrint nous camins a tort i a dret. Se’n ressenten la vegetació i la fauna. Soc muntanyenc, però des de fa tres anys, per motius aliens a la meva voluntat, no pujo muntanyes. El que passa a les Gavarres és només una minúcia si ens fixem en el Pirineu. L’últim cop que vaig pujar al puig de Bastiments, a Ulldeter, hi havia trams on semblava que hi hagués passat una excavadora o que hi haguessin cavat trinxeres. Això és només un exemple de com s’està malmetent de manera galopant el nostre patrimoni natural. La gran massificació, la nova moda d’anar corrent per tot arreu i de pujar i baixar muntanyes en bicicleta, encara que no ho vulguem reconèixer, no fa res més que malmetre un entorn que mai més tornarà a ser com abans. I això no només passa a Ulldeter, passa a tot arreu i a tot el Pirineu. Totes les polítiques mediambientals que diuen que s’estan fent s’estan fent tard i són de fireta.