“Cadena perpètua” i “pena de mort” (els pobres)

Quan parlem d’aquests dos conceptes, que s’apliquen a penes per haver fet algunes infraccions judicials, en aquests casos jo em refereixo als pobres, que quan neixen tots estan castigats a aquestes dues penes. Durant 40 anys tots els pobres estaven castigats a “la pena de mort“. Quan arriba Felipe González passem de “pena de mort “a “cadena perpètua”; amb el temps es crea la classe mitjana i pensem que ja desapareixia la “cadena perpètua” dels pobres. En l’actualitat han passat molts presidents de diferents partits. Tots els partits, a poc a poc, han tornat a la cadena perpètua i la pena de mort. És possible que algunes coses hagin millorat, però la realitat és una altra: els pobres no arriben a final de mes, no poden comprar gairebé res al comptat, no poden pagar el lloguer, no poden pagar la llum, el gas, l’aigua i tampoc els aliments necessaris per viure en condicions. Tampoc poden plantejar-se comprar un pis, ni unes mínimes vacances, ni comprar els llibres d’estudi dels seus fills. Sembla que ara es presenten noves eleccions per poder canviar la vida dels pobres. Tots tenen grans solucions. Segurament els partits ens exposaran tot el que volen fer per millorar les nostres vides. Crec que ha arribat el moment de posar condicions als nostres vots. Els partits que surtin triats, si no compleixen les promeses, que per llei se’ls prohibeixi presentar-se a cap elecció més durant un temps i també cobrar res després de ser eliminats. No com en l’actualitat, que quan marxen continuen cobrant per no fer res. Segurament és una utopia, el que comento. Però si no entenem que el problema és aquí, els pobres estaran sempre condemnats.