Qualsevol temps passat va ser millor

Quan anem per la tercera edat és fàcil conformar-se, és lent decidir-se, poc freqüent enfadar-se i inútil resistir-se. Els que anem per la tercera pensem que “qualsevol temps passat va ser millor”. Hem oblidat el pitjor. No recordem totes les coses, i d’aquella manera. Pensem com aquell poeta, Manrique crec que es deia. Els que ens acostem al final entenem bé i atenem força aquesta dita: “Pel que em queda d’estar en aquest convent, m’hi pixo a dins.” El futur ens importa menys, perquè estem molt ocupats amb el nostre passat. Nostàlgia! Sí, nostàlgia. Enyorança, solitud. Els que quasi hem arribat, en general, som més conservadors. Més tradicionals, més moderats. Ja no ens alterem tant si el nostre partit perd les eleccions o si el nostre equip juga malament.

Nosaltres, gairebé tots, validem la frase aquella de Churchill: “Qui no és d’esquerres de jove no té cor. Qui no és de dretes d’adult no té cervell.”