Avui dia es pot observar que els nens, especialment en edats compreses entre els 7 i els 13 anys, mostren comportaments menys infantils del que els correspondria i, en molts casos, una actitud més agressiva. Moltes d’aquestes actituds tenen l’origen en l’exposició als estímuls de les xarxes socials i altres continguts inadequats. Però qui en té realment la culpa? No és normal que un nen o nena de només 8 anys ja tingui accés a xarxes socials o fins i tot a pàgines pornogràfiques. A això, s’hi afegeix el fet que molts nens passen hores jugant a videojocs en què l’objectiu és matar o eliminar enemics, i s’exposen així a un tipus d’entreteniment que pot influir en la seva manera de gestionar les emocions, especialment la ràbia i la ira. Els més joves sovint no són conscients de les conseqüències d’aquestes accions. No saben que el que publiquen a les xarxes socials deixa una petjada digital, que el contingut que consumeixen pot perpetuar la cosificació de la dona i que els jocs violents poden tenir un impacte en la seva salut emocional i social. És comprensible que els adults es queixin que els joves d’avui dia estan “assalvatjats”. No obstant això, també són ells els responsables de posar límits i educar els seus fills i filles sobre quin tipus de contingut és adequat per a cada edat. La responsabilitat no correspon només a les xarxes socials o a la tecnologia, sinó també a l’educació i el control que els pares exerceixen sobre el que els fills consumeixen.