Ja són moltes les veus que demanen que els polítics aprenguin a gestionar els diners públics amb més eficiència i resolució, compartint comptes transparents de cada euro que utilitza l’administració pública (un pou sense fons) i que paguen els ciutadans, que demanen aprimar la despesa pública d’aquest ofegament que no té aturador. Un exemple: un poble del Maresme de 9.400 habitants, que segons la llei no té cap obligació de disposar de policia local, té contractat un servei d’un sergent, quatre caporals i tretze agents, el 20,69% d’una plantilla de 87 treballadors (funcionaris, laborals, interins i polítics), més 67 de l’empresa pública, amb un total de 154 empleats. Als polítics els caldria la lectura del llibre De 8 a 3: anécdotas de funcionarios, de Joan Martínez Vergel, i després els recomanaria l’assessorament d’alguna empresa d’organització per racionalitzar la funció i els mètodes per ser més efectius per dirigir els afers públics.