El dèficit d’habitatge de protecció oficial (HPO), sobretot de pisos de lloguer a preu mòdic, és una greu mancança a bastament reconeguda per tothom. Les famílies amb pocs recursos o les formades per joves, no poden pagar els preus del mercat lliure. La construcció d’habitatges al seu abast és una responsabilitat de tota la societat i en primer lloc de les administracions públiques, l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, que fa massa anys que ho tenen com una assignatura pendent. El pacte que es reivindica, a banda de recollir les diverses iniciatives de caràcter privat o sense afany de lucre que sens dubte caldria encoratjar molt més, haurà de fer possible que els ajuntaments titulars de molts terrenys edificables es decideixin a construir i a gestionar parcs municipals d’HPO de lloguer. No es tracta d’inventar res sinó de seguir i, si és possible millorar, l’exemple de diversos països europeus més desenvolupats que el nostre i que fa anys tenen experiències ben reeixides. Atès que el tema no és pas fàcil i que faran falta molts recursos econòmics, caldrà buscar totes les sinergies possibles entre les parts afectades. Fa massa temps que els uns s’excusen amb els altres. Ara és hora d’assumir responsabilitats negociant i aprovant un pacte nacional per l’habitatge de protecció oficial. Només així es podrà intentar superar el greu dèficit actual i facilitar un pis a totes les famílies que ho necessitin.