Parlem molt de salut mental, però continuem amagant el malestar. Encara fa vergonya demanar ajuda, i molts joves continuen patint en silenci. Els serveis públics estan saturats, i les visites amb psicòlegs sovint són un luxe només per a qui s’ho pot permetre. Si la salut mental és tan important com la física, cal demostrar-ho amb fets: més inversió, més professionals i, sobretot, més educació emocional a escoles i instituts. Hem de poder dir “no estic bé” sense por, sense estigma i amb l’esperança que ens escoltin.