Lloança a les males herbes
En començar els estudis de jardineria, una frase del professor que em va impactar va ser: “Les males herbes no existeixen.” Anys enrere, viatjant per alguns països europeus, ja havia observat jardins silvestres. Sembraven “males herbes” als parterres i als escocells dels arbres per mantenir la biodiversitat. Menysprear, allunyar la natura dels nostres pobles i ciutats en un moment de crisi climàtica és un gran contrasentit. Són molts els ajuntaments que (encara!) es dediquen a desbrossar els marges espectaculars de margarites, roselles que espontàniament floreixen arran dels camins rurals, o que sembren parterres de gespa i “floretes”; que poden brutalment els arbres (la Bisbal d’Empordà entre altres) o planten centenars d’ espècies exòtiques “decoratives” (liquidàmbars a Palafrugell) amb el seu conseqüent malbaratament d’aigua i diners públics. Tant de bo l’oportuna decisió anunciada per l’Ajuntament de Girona serveixi d’exemple a tots aquells que prefereixen l’asfalt o la “decoració floral” i els convidi a imitar i apropar la natura aportant la vegetació autòctona i propera que ens ofereix. Sens dubte sempre ens aportarà beneficis.