El 5 de maig del 1789 es debat a l’Assemblea Constituent de París l’autoritat i el poder absolut de Lluís XVI. A la dreta del rei se situen la noblesa i el clergat, defensors de l’autoritat, el conservadorisme, la religió i l’ordre jeràrquic com a pedra angular de l’Estat. A l’esquerra del rei, els burgesos i el poble ras, defensors del pluralisme, l’estat del benestar, l’estat laic i la igualtat social. En l’estructura piramidal de l’època, amb grans diferències socials i de riquesa, la majoria va parlar, i van guanyar els de l’esquerra del rei, amb la qual cosa es va iniciar l’arxiconeguda Revolució Francesa. Avui sembla que ens trobem en una situació similar: una petita elit acumula riquesa mentre la gran majoria empobreix. Els autoritarismes estan de moda, el poder es concentra i les dretes mundials es reforcen. Què hem fet tan malament perquè, paradoxalment, la gran majoria de la població que hi ha al capdavall de la piràmide voti els de dalt de tot? Les argúcies de les dretes són eficaces per tergiversar la realitat, però jo em pregunto: on són i què estan fent les esquerres?