He deixat passar un dies, però això ja no té ni solta ni volta. Les coses no canvien i no estic disposada a acceptar-ho. Ja n'hi ha prou de callar! Ja n'hi ha prou de silenci! Em dirigeixo a vostè, bisbe Pardo. Sí, sí... a vostè! Vostè, que decideix apartar mossèn Jaume Reixach de la seva excel·lent tasca a l'ermita de St. Martí de Riells. Vostè, que malgrat el que els feligresos de Riells li hem explicat i demanat, continua apartant en Jaume del nostre costat. Vostè, que sense miraments, decideix enderrocar la vida d'una persona humil, senzilla, oberta, generosa... d'una persona exemplar per a tots aquells que el coneixem i l'estimem. Tots sabem que en Jaume és una persona oberta i implicada amb la societat i la justícia. Una persona amb qui vostè no està gaire d'acord. Que bé li ha anat tot això que ha passat per tenir una bona excusa per apartar-lo i tenir-lo ben controlat, oi? Simplement dir-li, que ell ha de callar, però nosaltres, els seus feligresos, les persones que l'estimem, no callarem!