El vot inútil

Hi havia una vegada un estat que havia de triar governants en unes eleccions; es veu que la cosa estava entre uns estafadors que tenien el suport de cafres i uns defraudadors que el tenien de mentiders i que, posats a votar, el més útil era votar estafadors i mentiders, perquè almenys no eren cafres. Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos. De contes i sopars de duro la política en va plena. Per exemple, el disc ratllat del “Vota’m a mi o vindrà el llop”, abans la dreta, ara l’extrema dreta, demà l’esperit torturat del general Pavia o unes criatures procedents de la galàxia Andròmeda. S’ha de tenir molta cara per fer d’aquest el teu millor argument per guanyar eleccions –allà cadascú amb el seu discurs–, però a més l’has de tenir de ciment armat quan has demostrat manta vegades que el votant català és la granota i tu, l’escorpí que el voldràs fer servir i alhora el voldràs liquidar, senzillament perquè és la teva naturalesa.

El vot útil a Catalunya mai pot ser a un partit que des que va néixer ha renunciat a la plurinacionalitat de l’Estat, al dret a decidir de Catalunya, a l’encaix respectuós en una Espanya federal, a una solidaritat justa, al republicanisme i fins i tot a permetre que d’altres qüestionin la figura del rei i la monarquia com a institució. El vot útil a Catalunya mai podrà ser a un partit que amb una mà abandera el diàleg, la reconciliació i les solucions polítiques i amb l’altra t’envia un 155 i un exèrcit de piolins, fiscals, jutges i espies per deixar-te clar que, en absència de violència, es pot parlar de tot el que ells et diguin, però de res més. El vot útil per a un català mai podrà ser a un partit que no només et menteix boicotejant el català a Europa i discriminant-lo a Espanya, sinó que també actua com a còmplice necessari d’una progressiva substitució de la llengua pròpia pel castellà, al carrer, a l’espai mediàtic i digital, a l’escola, a l’administració i fins i tot al Parlament. El vot útil d’un català mai pot ser per a un partit que primer pensa en Espanya, segon en el que convé a Espanya, tercer en el que convé a la seva matriu espanyola i després, amb sort i si ningú no es molesta, pensa en Catalunya.