Opinió

Tribuna

Envellir bé

“Encara que estiguem rodejats de tecnologia, hem d’assumir la nostra contingència, la nostra precarietat, la nostra debilitat constitutiva. No triem les malalties, no triem envellir
“Les coses que tampoc diu ningú i són essencials per envellir bé: la qualitat de l’aire i la lectura, que activa les cinc regions del nostre cervell

Una vegada i una altra, cada cop més insistentment, ens donaran les claus per envellir bé. Perquè som una societat envellida i perquè cada cop hi haurà més vells.

La vellesa arribarà a ser el mateix que estar gras. Hi haurà vells jovenívols i aquells vells decrèpits que no s’han sabut conservar. Ser vell, com ser gras, ens voldran convèncer que es pot triar. Autors com Dr. Durántez, que escriu coses com ara Joven a los 100, diu que hem de començar com més aviat millor, perquè el repte és important.

Més que aprendre a envellir, hauríem d’aprendre a viure humilment. La nostra capacitat de tria no és tan gran com creiem o necessitem explicar-nos. El nostre control és limitat, som éssers precaris, som éssers fràgils. Fem el que podem, tenim una responsabilitat, però és una part petita del control. Encara que estiguem rodejats de tecnologia, hem d’assumir la nostra contingència, la nostra precarietat, la nostra debilitat constitutiva. No triem les malalties, no triem envellir.

Ens fem vells tan sols com som capaços d’envellir, i no tothom pot envellir igual. Com envelleix algú que ha passat anys i panys en una fàbrica o netejant cases? El que abans anomenaven “estar molt treballat”, que és una manera de dir gastat i, per tant, no poder de cap manera envellir bé. Envellir, com tot, també és una qüestió de classe social. El duríssim llibre La vellesa, de Simone de Beauvoir, afirma textualment que una vellesa de llibertat i oci és mentida, sobretot quan ets pobre.

Vivim d’esquena a la vellesa de moltes residències de gent gran, la vellesa no només són anuncis de vacances de gent gran activa, bella i riallera. Són la gent gran (no diguem avis i àvies, si us plau; jo no he tingut fills i no suportaré que em diguin que soc l’àvia de ningú, i si n’hagués tingut només voldria ser l’àvia dels meus), molts estan immòbils en cadira de rodes, amb el cap a can Pistraus i hipermedicats, sense esmentar els que moriran sols i desatesos a la seva pròpia llar.

Totes les societats tenen un validador de la veritat, de vegades ha estat l’Església i els intel·lectuals, i ara és la ciència. Exigim flavonoides antioxidants i que ens allarguin els telòmers. Però analitzem ràpidament quina és la recepta:

Exercici: com més, millor (diu textualment). Parlem amb un traumatòleg sobre què passa si en fem més del que ens convé, si castiguem el cos.

Dieta mediterrània. Ja ho sabem: llegums, fruita, verdura, peix, poca carn i gens de menjar processat. Ah, però la dieta mediterrània ja no és el que era...

Ni una copa. Segons l’article, l’alcohol fa disparar tota mena de malalties. Consum cero.

Calen suplements perquè el menjar ja no és com el d’abans.

El peix és ple de plom.

Cal dormir, però com dormim si estem nerviosos? Per dormir cada cop es necessiten més ansiolítics i somnífers. Som una societat exhausta i insomne.

La substitució hormonal. Fa un temps van sortir notícies relacionades amb els efectes secundaris de la menopausa amb teràpia hormonal, amb malalties cardiovasculars, diabetis, colesterol i trastorns de la coagulació.... Ara asseguren que tot està perfecte. La validadora de la veritat té diferents versions i recordem que la ciència no és neutral.

Mantenir la il·lusió. Fem el que podem. Hi ha velleses en què no es pot demanar il·lusió.

També ens diuen que hem d’evitar la solitud no desitjada. El Japó i el Regne Unit tenen un ministeri de la solitud, i a Holanda, als supermercats, tenen caixes lentes per a les persones que vulguin parlar. A l’Estat dos milions de persones grans viuen soles.

I ara el que no diuen, o el que tothom em sembla que es deixa. Quantes persones grans agafen un animal per mitigar la solitud? Com és possible que encara no hi hagi una asseguradora, empresa, cooperativa o el que sigui que garanteixi la qualitat de vida d’aquest animal que presumiblement viurà menys que la seva mestressa?

I les coses que tampoc diu ningú i són essencials per envellir bé: la qualitat de l’aire i la lectura. Però, és clar, de la qualitat de l’aire ja no és tan fàcil dir-ne res. Afecta principalment infants i gent gran, i causa morts prematures i tota mena de malalties. Això ja no ho podem triar, oi? I la lectura, simplement, perquè la lectura activa les cinc regions del nostre cervell, la lectura amb atenció plena millora la nostra capacitat cognoscitiva, la nostra capacitat d’atenció. La qualitat de la nostra atenció quan llegim és la mateixa que la nostra qualitat de pensament, i és el gran antídot contra les xarxes, la banalitat i els consells no demanats per aprendre a envellir bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.