Turisme que ofega

Havia de passar i encara trobo que ha trigat massa. Un dels símbols turístics històrics, la bella i sobreexplotada ciutat de Venècia, ha anunciat noves mesures per evitar el col·lapse turístic tant al seu centre històric com a les illes de Murano, Burano i Torcello. Es tracta de propostes força mesurades per la gravetat d’un problema que fa anys que s’arrossega, però com deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos!”. Segons diuen les autoritats, es limitaran a 25 el nombre de persones dels grups turístics acompanyats de guia. Una xifra que representa retallar a la meitat la capacitat mitjana d’un bus. A més, també es prohibirà l’ús d’altaveus que puguin causar “confusió i molèsties”. Als veïns de Venècia, no pas als turistes, s’entén. La mesura, un cop aprovada per ple, entrarà en vigor l’1 de juny. La regidora de Seguretat del municipi italià, Elisabetta Pesce, defensa les restriccions per intentar trobar l’equilibri impossible entre una ciutat sotmesa econòmicament al turisme i el que hauria de ser la vida normal dels seus habitants i treballadors. Uns habitants i treballadors lligats en el noranta per cent dels casos a aquest turisme que tants maldecaps els provoca. L’anomenat turisme de masses és un fenomen consolidat de difícil solució que va assolir el seu punt àlgid gràcies a les companyies aèries de baix cost que van posar el món als peus, literalment, d’aquells que fins llavors vèiem segons quines vacances només a les revistes. Com a veïna d’una població turística madura, fa anys que tinc clar que els invents per equilibrar les diferents ànimes d’un mateix indret cal fer-los amb precisió quirúrgica. Els diferents sectors implicats mai acostumen a coincidir en allò que més pot beneficiar tothom, i el pes dels diners, fins ara, ha estat sempre un argument indiscutible. No hi confio gaire, a veure una Venècia menys massificada, ho confesso, però és bo que finalment s’hagi encarat el problema i s’hagi obert un debat imprescindible d’afrontar. A Venècia i arreu.