Soc dels que pensa que, més d’hora que tard, l’espècie humana està abocada a l’extinció. Però em sembla també que aquesta espècie humana està accelerant el procés. Vaja, que hi posem catifa vermella i un llacet de colors...El conflicte Israel-Palestina (quin eufemisme això de conflicte...), el de Rússia i Ucraïna (que també és una guerra), l’equilibri entre potències (que encara estem en guerra freda?), les agressions sexuals (que sembla que ja hem normalitzat... Déu del cel!), la sequera i el canvi climàtic (recordem com s’obre un paraigua?), la pagesia en peu de guerra (la seva ruïna, la nostra fam), la immigració (vingui d’on vingui i vagi on vagi), l’accés a l’habitatge (que és un dret i no pas un caprici)... Aquesta llista es faria molt i molt llarga... Si no donem, no demanem; si no hem de sumar, almenys no restem... No és pas aritmètica, això; és sentit comú! (El menys comú dels sentits, per altra banda...) Doncs com deia: que sembla que això nostre (de viure en aquest planeta) s’acaba. L’últim que apagui el llum. Passi-ho bé. Apa, dios! (fue bonito mientras duró).