L’apagada general que es va viure aquest dilluns a Catalunya va ser no només elèctrica, sinó també informativa. I, tan clar com que el manual de crisis dels governs no preveu totes les emergències ni dona totes les respostes immediates, ho és que una situació excepcional hauria requerit una comunicació excepcional per part dels presidents, tan espanyol com català. Van mantenir a les fosques una població que a dos quarts d’una del migdia va veure com li marxava la llum i el senyal del telèfon mòbil i es va haver d’esperar fins a les sis de la tarda, quan l’electricitat ja havia tornat a algunes zones, perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, comparegués públicament. Sánchez ho faria una altra vegada, cap a les onze, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una intervenció a dos quarts de nou de la nit –Núria Parlon ho havia fet prèviament. Períodes, tots, injustificadament prolongats. Facilitar un flux d’informació regular i transparent hauria ajudat en una jornada caòtica arreu. I hauria frenat en sec les teories conspiranoiques. Davant la foscor dels dos presidents, la llum dels serveis públics i els mitjans, en especial la ràdio. Amb una feina extraordinària. I en contrast amb els que van refugiar-se en la penombra.