Ratzinger, Botella i la publicitat

Vuit sermons haurà fet Ratzinger quan demà acabi la seva estada de quatre dies a Madrid amb motiu de la triomfal JMJ. En el primer, a més d'animar la jove gentada catòlica a viure públicament i propagar la seva fe sense deixar-se intimidar pels que suposadament els bescanten i fins persegueixen, va carregar contra aquells que “creient-se déus” voldrien “decidir per si sols què és veritat i què no ho és, què és bo i què és dolent, que és just i què és injust, qui és digne de viure o pot ser sacrificat”. Sense anomenar-ho de manera explícita, així va llançar un primer missatge contra l'avortament, legalitzat a l'Estat espanyol, i l'eutanàsia, que ha de practicar-se clandestinament. En primer lloc, aquells dels quals diu que es “creuen déus” no volen decidir per tothom, però sí que volen que es pugui decidir humanament i per tant moralment, amb els conflictes que comporta, sobre aquestes qüestions certament complexes. I, en segon lloc, no sé per què han de ser millors aquells que, creient-se inspirats pel seu déu, han decidit i voldrien continuar decidint per tothom què és veritat i què no ho és, què és bo i què és dolent, què és just i què és injust.

En tot cas, el papa exerceix la llibertat d'expressió que la regidora madrilenya Ana Botella, en una impagable entrevista publicada dijous passat a El País, esperava que pogués tenir tot reclamant que fos la mateixa que “pot tenir l'indignat de Sol i per la qual els comerciants han perdut diners durant mesos”. Això mentre que, segons Botella, la visita del Papa, sense costar-li res de res a l'Ajuntament de Madrid, aportarà entre els 150 i 250 milions d'euros que hauran gastat els pelegrins, a més de la publicitat: “Aquesta imatge de l'altar a Cibeles és espectacular i hi ha 4.000 mitjans acreditats que la donaran. Quant hauria costat aquesta campanya de publicitat si l'haguéssim hagut de pagar?” D'acord amb aquesta espiritualitat, Botella hauria de deixar l'altar per sempre més a Cibeles. I, au vinga, un sermó darrere l'altre.