Fins que ens tornem a trobar

Fa pocs dies ens va deixar la Rosa. No la podré oblidar mai. La vaig conèixer quan el meu home també estava malalt i durant sis anys no va passar ni un dia que no ens veiéssim o ens truquéssim. Era tot bondat, dolça, afectuosa, bonica, ho tenia tot. Durant tot aquest temps els seus secrets eren meus, i els meus eren seus. Ens dèiem que les Roses porten espines, però nosaltres érem diferents, sobretot ella. El seu gran amor era en Lluís.

Lluís, vaig venir a casa teva i em varen dir que feia poc que no hi vivies. Jo no sé on trobar-te, però tu sí a mi. La Rosa em va donar un sobre per a tu. No estaré tranquil·la fins que te l'hagi pogut donar. Si us plau, vine a buscar-lo.

Rosa, he posat el teu nom en una estrella, junt amb la meva mare i el meu Josep. Quan els trobis digue'ls que els estimo i recordo molt. Els dónes les gràcies perquè sé que m'estan ajudant.