Enemics del poble

Thomas Ostermeier ha reprès a Avinyó Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, per emmirallar-hi la societat contemporània, d'acord amb la seva manera de concebre el teatre com una plantofada. En aquest cas, de fet, s'ha confrontat a una obra que podria haver estat escrita ahir. Només de recordar-ne l'argument, els pèls es posen de punta. Thomas Stockman, metge a les termes d'una petita ciutat, descobreix que les aigües estan contaminades, de manera que s'ha de revisar el sistema d'abducció i depuració, cosa que suposa el tancament temporal del balneari. Stockman ho comunica al seu germà, l'alcalde. Aquest, però, li demana que no ho faci públic: la ciutat està endeutada i no té els recursos per costejar els treballs a les termes, i si aquestes es tanquen, l'economia local entrarà més en crisi. Indignat, Stockman vol denunciar la contaminació a través del diari local, però l'alcalde i els poderosos del lloc ho eviten apel·lant al bé comú, aquest engany pel qual uns quants s'enriqueixen, a costa del que sigui, fent creure a la majoria que també se'n beneficia. Bescantat i acusat de traïdor, ensopegant amb la podridura de la corrupció, Stockman es converteix en l'enemic del poble, la salut del qual volia defensar. Completament aïllat, brama iradament contra “la majoria imbècil”.

No cal que els expliqui que, escrita fa 130 anys, l'obra d'Ibsen s'ha fet cada cop més vigent a mesura que la cobdícia capitalista ho ha destruït i podrit tot en nom del “bé comú” o per “evitar crisis” com ara la que, tanmateix, ara ens escanya. Qui són, però, els Stockman d'avui en dia? Ostermeir els reconeix en el “comitè invisible” que ha posat en circulació L'insurrection qui vient, un assaig incendiari que fa present en el seu muntatge d'Un enemic del poble a través d'alguns fragments, com ara aquest que defineix el món en què existim com una autopista o un parc d'atraccions: “Avorriment pur, sense passió i ben ordenat, espai buit, glaçat, on només transiten cossos immatriculats, molècules automòbils i mercaderies.”