Herència (reflexió per als indecisos)

Estem immersos en uns moments molt transcendents per a l'historia del nostre país i, segons les estadístiques, hi ha un elevat índex de gent que està indecisa, inclús angoixada, perquè no veu amb claredat quina es l'opció política en què poden dipositar la seva confiança. No és estrany, ja que el soroll es permanent. Cada dia puja el volum del guirigall i, al mateix temps, de la desinformació. En primer lloc, jo els faria una senzilla reflexió: mirin en el sentit inversament proporcional a les amenaces rebudes. Algú creu que ens pot anar malament quan són tantes les veus que ens vaticinen els pitjors desastres, si aconseguim les nostres aspiracions? És creïble que ara es posin tots d'acord per advertir-nos dels mals que ens esperen? Per què tenen de cop tanta cura de nosaltres? Algú pensa que, si realment ens quedéssim en la misèria, l'aïllament i la postració tal com ens pronostiquen, es preocuparien de nosaltres, quan fa tants i tants anys que ens tenen escanyats per terra (N-II, eix mediterrani), mar (port de Barcelona), i aire (aeroport). i mai no han atès les nostres reclamacions? Personalment, quan sento tantes barbaritats penso: anem be!, anem molt be! La segona reflexió es una mica mes profunda. Crec que tenim l'obligació moral de assumir l'herència de generacions, de tanta i tanta gent que ens ha precedit, que ha patit i inclús ha donat la vida per defensar les idees, els anhels i els somnis que avui hem recuperat entre tots. Es una herència sagrada i, al mateix temps, una obligació per a les futures generacions. Com podrem dir als que vénen darrere que no vam ser capaços d'aprofitar aquesta oportunitat històrica?

Pels que eren davant nostre i els que vénen al darrere, votem amb la consciència oberta i la responsabilitat del gran moment per al nostre país!